dissabte 9 de juliol, a les set de la vesprada, al trinquet de Llutxent (Carrer La Plana, al costat del camp de futbol) es juga la final de raspall de 3era categoria del 13é campionat que organitza la Mancomunitat de La Vall d’Albaida. Per què us faig memòria? PERQUÈ l’equip d’Albaida juga la final contra Muro.

repassem més cosetes sobre pilota :

5 de juny de 2016

- bon dia, ens ajudeu a llevar les plantes i preparar el carrer? - Ara, pel matí? sí, juguem pel matí. Ens arromanguem i col·laborem (germanor). Mentre estem condicionant el carrer, arriben els jugadors dels dos equips i junts (amistat) van a enfaixar-se al local que cedeix l’ajuntament. Comença la partida de bon hora, abans que el sol comence a calfar. L’equip blau (foraster) s’avança amb dos jocs i entrem en una dinàmica distreta i apassionant de quinzes i jocs : 0-2, 2-2, 4-4. Com en tots els esports, tots pateixen per guanyar. Jugar al carrer té la seua particularitat i peculiaritat (balcons, voreres, fanals, fils de la llum, terrats, teulades): múltiples situacions, diferents respostes.

 – Pareu, que passen !! la partida es para un quinze, una veïna ve de collir cireres i se’n va a l’entrada del poble a vendre-les perquè arriba un autobús de turistes a comprar-ne (eixe tema del cooperativisme, agricultura a temps parcial o de subsistència, el guardem per a un altre dia).

Continua el joc, es torna a interrompre, un cotxe té que creuar per anar a sa casa. L’home abaixa el cristall i ens pregunta: - com va la partida? - l’equip de casa s’avançat : 6-5.  – No ho sabia que hi havia partida, com no han posat cap cartell ni al bar ni a la tenda. – Ara els nous temps (noves tecnologies) fa que les partides s’anuncien per les xarxes socials. Li conteste.

El bon home, no diu res, aparca el cotxe 20 metres més avant i baixa a veure la resta de partida. De colp i volta, el carrer s’ompli dels turistes que escodrinyen i pregunten. Els expliquem que en el joc de ratlles, van de la mà 3 qualitats : la força, la intel·ligència i la picardia. Imagine, que voldreu saber com van (o potser no perquè ja sabreu el resultat). Però bé, continue la crònica, l’equip de blau fa el seté joc (8-7) i ja no pogué fer-ne més.  Al final, 10-7 per als rojos(La Vall de Laguar-Murla). Com molt bé diu l’arquitecte J. M. Congost, ”no existeix un carrer de la pilota ideal”. Tots junts, rojos i blaus, acabada la partida es xoquen les mans i : a fer-se la picaeta!, o millor dit, a esmorzar que el tenen guanyat.

Si esteu amb mi :  tots junts!

reivindiquem el carrer com espai de joc i sociabilitat

12 de juny de 2016 

Hem perdut, i què? Primer que res, donar l’enhorabona a l ‘equip blau (Agost) que ha estat molt superior al roig (Laguar). Els actuals campions de primera (blaus) han guanyat 10 a 1 i estan a un nivell per dalt del jove equip roig (campions de segona).  Com podeu veure pel resultat no ha tingut color.

Segon, enhorabona als derrotats perquè no sols hui, sinó que durant tot el campionat han demostrat que són un equip que fan pinya i han il·lusionat als aficionats. Com diuen els experts, u apren de les derrotes i dels bacs.  Un dia com hui, on els nostres han perdut, encara estic més orgullòs de SER DE POBLE (bé, de molts de pobles : San Leonardo, Ador, Palma, Laguar, Albaida,etc.) i gens trist per la derrota. El carrer del trinquet estava ple d’aficionats de tot arreu (tindrem que fer una sol·licitud d’agermanents) per a vore la partida de pilota : de Murla (per cert, un doble incís, enhorabona a Murla, ahir va guanyar a Tibi i s’ha classificat; i perquè tenim una nounascuda murlera-guarera. Si no m‘enganye de nom Claudia), d’Alacant, d’Albaida, Agullent, Montaverner, de València, de Laguar i Agost.