quan tot el món se’n va, uns eufòrics (enhorabona a l’equip de Muro) i altres decebuts (equip d’Albaida) per la derrota (15-30), ens ve al cap el que ens diu la gent major : que per a perdre finals hi ha que jugar-les (XIII Campionat de Raspall Mancomunitat Vall d’Albaida. 3era. categoria. Llutxent). Els done tota la raó.
Una vegada acabada la partida de pilota, sempre hi ha algú que es queda en la solitud i veu imatges com la fotografia nº 2.
Si mireu la fotografia, voreu dues edificacions “molt” valencianes.
La barraca, molt tòpica en el quadres costumistes,

foto nª 2

en postals, ventalls,etc, va formar part d’un paisatge hui en dia desaparegut o quasi. La majoria d’elles han estat abandonades o convertint-se en magatzem o casetes d’atifells; malgrat que històricament hi tenim ressenyes d’elles des del segle XV (Museu Pis V, taula de Jaume Mateu) i XVI (guerra germanies).
El trinquet és una instal·lació de pilota per excel·lència dels valencians. És un recinte tancat, rectangular amb quatre parets. Les parets s’anomenen muralles. Les muralles tenen ratlles verticals anomenades blaus ( antigament per a marcar :joc de ratlles). A l’esquerre del dau (quadre on es trau,raspall, o cau la pilota en ser ferida, escala i corda) està l’escala. Als frontons (parets darrere dels jugadors), en l’angle de terra, trobem el tamborí.  D’aquest tenim referències escrites des del segle XIV.
A pilota també es pot jugar al carrer, cada poble té les seues característiques, però en els pobles que s’ha perdut la tradició, està molt complicat tornar a jugar pels inconvenients de hui en dia (vehicles, trànsit, veïnat, permisos,etc.); i, aleshores,  clubs, equips i aficionats han de buscar i desplaçar-se a instal·lacions existents per poder veure com bota la pilota de vaqueta per poder seguir entrenant, jugant i gaudint d’aquest esport.