Després de setmanes sense veure cap partida de pilota al carrer, aquest cap de setmana he pogut gaudir de dos. Una a palma i l’altra a llargues. El nostre equip de primera, el dissabte per la vesprada, es van lluir, en majúscules, davant els actuals líders i campions de l’any passat. La partida començà molt igualada amb el públic buscant les portalades de les cases del vent tant gelat que feia. 1-1, 2-2. Els primers jocs ens van fer creure que la partida estaria molt igualada, però el nostre jove equip va reaccionar i va prendre la davantera sense mirar arrere i ens va fer gaudir d’una victòria incontestable :  10-2.  8 jocs seguits dels rojos.
Molt bona partida dels nostres front els líders; els quals estaven imbatuts fins arribar a Laguar (7 de 7). Tot l’equip roig va estar espectacular : la treta buscant les parets; els dos restos (mitgers) tornant pilotes inversemblants amb la dreta i l’esquerra; el punter guanyant ratlles. És a dir, van ser i jugar com el que són, malgrat la joventut dels seus jugadors: un molt bon equip.
El diumenge per la vesprada, l’altre equip de tercera, jugava a llargues. La partida també començà igualada amb empat a dos jocs : 1-1, 2-2. Després, els blaus, amb una treta molt segura i encertada anaren fent joc darrere joc, sense que els nostres pogueren fer res :  2-7, 3-8, 4-9, 4-10. Prou bé pels joves. Els falta parlar-se, animar-se i creure que poden. Temps al temps.
Un parell d'hores de pilota i després a caminar entre cirers. De colp i volta, el trobes amb homes majors que el conten i parlen d’històries desconegudes per a un “urbanita” com sóc jo. Aquesta vegada em van parlar sobre les sitges que hi havien al poble.  
La majoria sabeu que una sitja és un dipòsit prismàtic o cilíndric, modernament fet d'acer o de ciment armat, amb una alçada de quatre a vuit vegades el diàmetre o el costat de la base, destinat a l'emmagatzematge i la conservació de molt diversos productes;
però els més majors de Laguar, recorden la “sitja”  que feien a la partida del Barranc :  era un forn de carbó, munt de trossos de llenya disposat en forma convenient per a coure-la i fer-ne carbó (=carbonera) “sitges que negregen baix la fusta de carrasca i om”

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog