Allò
pareixia “l’any deu” (catàstrofe) perquè tant havia anat “el cànter a la font”
que tot el món del seu voltant es pensava que estava trencat (abusar de la
paciència); però mira per on, era
un home amb molta “gramàtica parda” (un
home sense estudis d’escola, però amb molta escola de carrer). Tanta, que quan va
entrar al riurau i va veure les cistelles penjades i el sol que queia al bancal,
de colp i volta, sense dir res a ningú, va canviar de pensament i de camí. El
seu nou destí era el soroll de la gent i “el tec” de la pilota quan colpeja
damunt de la teulada...
La partida estava programada a les sis de la vesprada,
però un dels mitgers dels rojos estava acabant de treballar i amb la cortesia
de cinc minuts, la partida començava amb cinc minuts de retràs. Els rojos perden
el primer joc tenint val i ratlla; però saben reaccionar i empaten a u. Què
dos primers jocs!! Tretes buscant la paret, restades llargues, moltes ratlles i
igualades a dos. El marxador va fer metres de valent, carrer amunt i avall, posant
i llevant les marxes. Total més de vint minuts de rellotge. Els aficionats dels rojos estaven convençuts
de què anaven a patir i els dels blaus havien vingut a animar als seus pensant
en la victòria que els posicionara al capdavant de la classificació. Però mira
per on, que els rojos es posen a jugar a pilota i fan cinc jocs seguits, 6-1.
L’equip blau intenta refer-se i
aconsegueix tres jocs seguits, 6-4. Arribem al onzè joc, molt igualat i
competit on els blaus tenen diverses oportunitats, des del traure, per
guanyar-lo, sense èxit. Finalment, el guanyen els rojos des del rest amb dos
ratlles difícils. Tornar a estar 3 jocs
per darrere, 7-4, fa que els blaus ho intenten de nou, però ara, els rojos
estan jugant molt bé i aconsegueixen tres jocs seguits. S’acaba la partida,
10-4, després d’hora i mitja. Resumint, molt bona treta (tant dels rojos
com dels blaus), boniques i llargues restades (travessant tot el carrer), moltes
ratlles i sols un joc net fet per l’equip roig.
Jugades ja deu partides tenim que l’equip de Primera
de Palma està en 5é lloc amb 14 punts i tot igualat. Mireu si està, que si
guanyen les partides que els resten poden jugar les semifinals, però si perden
poden, inclús, perdre la categoria. Respecte a l’equip de 2ona de Palma, dir
que malgrat perdre contra Calp (10-3) encapçalen la classificació amb 23 punts.
He deixat per al final l’equip de 3era de Llargues, equip molt jove, el qual
està fent un gran campionat. Són 5ens amb 19 punts.
15 de maig de 2017
posdata : l'equip de Palma de Primera es va classificar per a les semifinals al quedar 4art empatatat a punts i jocs a favor i contra que l'equip de Sella. Aleshores va puntuar les partides entre els dos equips i per la diferència d'un joc es va classificar l'equip de Laguar. En les semifinals van perdre contra l'actual campió Agost.
Anem a fer quatre senzilles restes. Els termes que intervenen en una resta són el minuend, el subtrahend i la diferència. Els esports minoritaris tenen això, que resten més que sumen. Són dades d’anys i documents que podem trobar a l’Arxiu Municipal d’Albaida:
Anem a fer quatre senzilles restes. Els termes que intervenen en una resta són el minuend, el subtrahend i la diferència. Els esports minoritaris tenen això, que resten més que sumen. Són dades d’anys i documents que podem trobar a l’Arxiu Municipal d’Albaida:
1.- Si a 2017 li restem 429, el resultat és 1588. Un 30 de setembre de 1588 a
Albaida ja es parlava de pilota. És una
picabaralla entre dos “nous
convertits” (moriscos) per una pilota
que els deixen per a jugar i no la tornen al seu propietari. L’arxiver d’Ontinyent, Vicent Terol i Reig, el menciona en “La criminalitat morisca al marquesat
d’Albaida: 1588-1609. Article publicat
en la revista “Almaig”. (2004. Nº XX)
(foto);
2.- ara, la resta la fem diferent. 2017 menys 1854 fan
163. Són els anys que han passat de quan
al poble d’Albaida es feia un ban per a
què no jugaren a pilota fins passades
les tres de la vesprada(foto);
3.- 2017 menys 1956 ens fa una diferència de 61. Eixe any la Comissió de Festes de la Nostra Senyora del Remei d’Albaida organitza un campionat
comarcal de “raspallot” que dura 4 mesos (maig a agost). Les
partides es jugaven al Carrer Major i el campió fou
Llutxent (foto);
4.- anem a seguir restant. 2017 menys 2005 igual a 12. Un 29 de gener de
2005, en la sala de la Biblioteca, 5 persones es reuniren per crear el primer
club federat de pilota del poble amb el nom de “Club de
Pilota Valenciana Ciutat d’Albaida” i la seua corresponent escola de
pilota amb més de trenta xiquets i
xiquetes(foto);
5.- Finalment, si m’ho
permitiu, farem una suma: hui estem a 4 de juliol i anem a sumar-li 5, ens dona
un resultat de 9 : 9 de juliol de
2017.
A la Biblioteca tenim un raconet per al club (foto) i des de
la Biblioteca d’Albaida us volem informar
que, anit (3 de juliol de 2017) al trinquet de Benigànim, l’equip
de primera del Club Pilota Albaida s’ha
classificat per a jugar les finals del XIII Campionat que organitza la
Mancomunitat de La Vall d’Albaida
el proper diumenge pel matí, 9 de
juliol, al Carrer de Pilota de Quatretonda.
La final la juguen contra els actuals campions, l’equip de LlocNou d’En
Fenollet amb jugadors de la talla de Perales(actual Campió Autonòmic
Individual de Raspall 2017) i Raul. L’equip d’Albaida format per Toni, Roberto i
Martin s’ha classificat després de guanyar les dues partides de
semifinals : 30-15, 30-20.
Més
informació sobre el club en
4 de juliol de 2017
... l’equip d’Albaida es va proclamar campió de Primera Categoria en el XIVé Campionat de Raspall que organitza
la Mancomunitat de La Vall d’Albaida.
Però això no
lleva que “les institucions públiques”, “els sponsors/patrocinadors/mecenes”, “els
intermediaris” i “els anònims” continuen fent més falta que mai per dur endavant un
esport tan minoritari i poc visible. Gràcies a eixes persones s’ha pogut aconseguir el triomf de l’equip de primera del club de pilota
Albaida. Un club que sobreviu malgrat tot. En la fotografia podeu veure un
fotomuntatge. Les imatges es lleven 7 anys. Noteu els canvis? : - menys públic, la coberta del carrer de pilota,
al fons un frontó on es pot jugar al “one walle” i una pista de pàdel, la
retolació del carrer desgastada pel sol
i el més important en les nostres
vides: el pas del temps.
Ho dic pels fills i els pares. Fa set anys portàvem als fills a jugar les finals i
ara són ells els que ens duen i són els grans triomfadors. Les partides
es guanyen quan els jugadors juguen com equip i sap cadascú fins on pot arribar. La veterania de
Roberto jugant de mitger amb molt de cap i un colp de bragueta molt bonic i per
emmarcar, el reciclatge de Toni com a punter i el seu “savoir faire” per acabar
els quinzes, però tinc que destacar l’enorme partida que ha jugat Martin
Albert Todolí. Ha tret quasi perfecte i
des del rest ha tornat pilotes amb les dues mans com el bon pilotari que és. Resultat final : Lloc Nou d’En Fenollet (roig), 5 – Albaida (blau), 30.
10 de juliol de 2017
Comentaris