Allò pareixia “l’any deu” (catàstrofe) perquè tant havia anat “el cànter a la font” que tot el món del seu voltant es pensava que estava trencat (abusar de la paciència); però mira per on, era un home amb molta  “gramàtica parda” (un home sense estudis d’escola, però amb molta escola de carrer). Tanta, que quan va entrar al riurau i va veure les cistelles penjades i el sol que queia al bancal, de colp i volta, sense dir res a ningú, va canviar de pensament i de camí. El seu nou destí era el soroll de la gent i “el tec” de la pilota quan colpeja damunt de la teulada...
La partida estava programada a les sis de la vesprada, però un dels mitgers dels rojos estava acabant de treballar i amb la cortesia de cinc minuts, la partida començava amb cinc minuts de retràs. Els rojos perden el primer joc tenint val i ratlla; però saben reaccionar i empaten a u. Què dos primers jocs!! Tretes buscant la paret, restades llargues, moltes ratlles i igualades a dos. El marxador va fer metres de valent, carrer amunt i avall, posant i llevant les marxes. Total més de vint minuts de rellotge.  Els aficionats dels rojos estaven convençuts de què anaven a patir i els dels blaus havien vingut a animar als seus pensant en la victòria que els posicionara al capdavant de la classificació. Però mira per on, que els rojos es posen a jugar a pilota i fan cinc jocs seguits, 6-1. L’equip blau  intenta refer-se i aconsegueix tres jocs seguits, 6-4. Arribem al onzè joc, molt igualat i competit on els blaus tenen diverses oportunitats, des del traure, per guanyar-lo, sense èxit. Finalment, el guanyen els rojos des del rest amb dos ratlles difícils.  Tornar a estar 3 jocs per darrere, 7-4, fa que els blaus ho intenten de nou, però ara, els rojos estan jugant molt bé i aconsegueixen tres jocs seguits. S’acaba la partida, 10-4, després d’hora  i mitja. Resumint, molt bona treta (tant dels rojos com dels blaus), boniques i llargues restades (travessant tot el carrer), moltes ratlles i sols un joc net fet per l’equip roig.
Jugades ja deu partides tenim que l’equip de Primera de Palma està en 5é lloc amb 14 punts i tot igualat. Mireu si està, que si guanyen les partides que els resten poden jugar les semifinals, però si perden poden, inclús, perdre la categoria. Respecte a l’equip de 2ona de Palma, dir que malgrat perdre contra Calp (10-3) encapçalen la classificació amb 23 punts. He deixat per al final l’equip de 3era de Llargues, equip molt jove, el qual està fent un gran campionat. Són 5ens amb 19 punts. 
15 de maig de 2017
posdata : l'equip de Palma de Primera es va classificar per a les semifinals al quedar 4art empatatat a punts i jocs a favor i contra que l'equip de Sella. Aleshores va puntuar les partides entre els dos equips i per la diferència d'un joc es va classificar l'equip de Laguar. En les semifinals van perdre contra l'actual campió Agost.


Anem a fer quatre senzilles restes. Els termes que intervenen en una resta són el minuend, el subtrahend i la diferència. Els esports minoritaris tenen això, que resten més que sumen. Són dades danys i documents que podem trobar a lArxiu Municipal dAlbaida:

1.- Si a 2017 li restem 429, el resultat és 1588. Un 30 de setembre de 1588 a Albaida ja es parlava de pilota. És una picabaralla entre dos nous convertits (moriscos) per una pilota que els deixen per a jugar i no la tornen al seu propietari. Larxiver dOntinyent, Vicent Terol i Reig, el menciona en La criminalitat morisca al marquesat dAlbaida: 1588-1609. Article publicat en la revista Almaig. (2004. Nº XX) (foto);

2.- ara, la resta la fem diferent. 2017 menys 1854 fan 163. Són els anys que han passat de quan al poble dAlbaida es feia un ban per a què no jugaren a pilota fins passades les tres de la vesprada(foto);

3.- 2017 menys 1956 ens fa una diferència de 61. Eixe any la Comissió de Festes de la Nostra Senyora del Remei dAlbaida organitza un campionat comarcal de raspallot que dura 4 mesos (maig a agost). Les partides es jugaven al Carrer Major i el campió fou Llutxent (foto);

4.- anem a seguir restant. 2017 menys 2005 igual a 12. Un 29 de gener de 2005, en la sala de la Biblioteca, 5 persones es reuniren per crear el primer club federat de pilota del poble amb el nom de Club de Pilota Valenciana Ciutat dAlbaida i la seua corresponent escola de pilota amb més de trenta xiquets i xiquetes(foto);

5.- Finalment, si mho permitiu, farem una suma: hui estem a 4 de juliol i anem a sumar-li 5, ens dona un resultat de 9 : 9 de juliol de 2017.

A la Biblioteca tenim un raconet per al club (foto) i des de la Biblioteca dAlbaida us volem informar que, anit (3 de juliol de 2017) al trinquet de Benigànim, lequip de primera del Club Pilota Albaida sha classificat per a jugar les finals del XIII Campionat que organitza la Mancomunitat de La Vall dAlbaida el proper diumenge pel matí, 9 de juliol, al Carrer de Pilota de Quatretonda.  La final la juguen contra els actuals campions, lequip de LlocNou dEn Fenollet amb jugadors de la talla de Perales(actual Campió Autonòmic Individual de Raspall 2017) i Raul. Lequip dAlbaida format per Toni, Roberto i Martin sha classificat després de guanyar les dues partides de semifinals : 30-15, 30-20.

Més informació sobre el club en
      
4 de juliol de 2017 


La immediatesa de la informació (xarxes socials) fa que tot el món puga saber que ahir diumenge ...



... lequip dAlbaida es va proclamar campió de Primera Categoria en el XIVé Campionat de Raspall que organitza la Mancomunitat de La Vall dAlbaida. Però això no lleva que les institucions públiques, els sponsors/patrocinadors/mecenes,  els intermediaris i els anònims continuen fent més falta que mai per dur endavant un esport tan minoritari i poc visible.  Gràcies a eixes persones sha pogut aconseguir el triomf de lequip de primera del club de pilota Albaida. Un club que sobreviu malgrat tot. En la fotografia podeu veure un fotomuntatge. Les imatges es lleven 7 anys. Noteu els canvis? : - menys públic, la coberta del carrer de pilota, al fons un frontó on es pot jugar al one walle i una pista de pàdel, la retolació del carrer desgastada pel sol i el més important en les nostres vides: el pas del temps.

Ho dic pels fills i els pares. Fa set anys portàvem als fills a jugar les finals i ara són ells els que ens duen i són els grans triomfadors. Les partides es guanyen quan els jugadors juguen com equip i sap cadascú fins on pot arribar. La veterania de Roberto jugant de mitger amb molt de cap i un colp de bragueta molt bonic i per emmarcar, el reciclatge de Toni com a punter i el seu savoir faire per acabar els quinzes, però tinc que destacar lenorme partida que ha jugat Martin Albert Todolí. Ha tret quasi perfecte i des del rest ha tornat pilotes amb les dues mans com el bon pilotari que és. Resultat final : Lloc Nou dEn Fenollet (roig), 5 Albaida (blau), 30.
10 de juliol de 2017

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog