a dos i dos ratlles

Potser no siga massa donat a celebrar dades assenyalades.   Potser no recorde aniversaris, ni familiars, ni de treball. Potser no demostre a la gent que estime els meus sentiments. Potser siga un eixut en commemoracions. Potser no he sigut capa ç d ’ arribar fins el final, amb totes les conseq üè ncies, amb les llavors sembrades (esport i cultura). Potser que el pas del temps fa que tinga enyoran ç a (nost à lgia). Per ò aix ò no lleva que tinga estima per les persones que vull i per les coses que faig.   Quan un dia com hui, 29 de setembre, assenyalat en la meua fam í lia, m ’ arriben les dades dels equips apuntats al XV campionat de raspall de la Vall d ’ Albaida i veig que les escoles i clubs de la comarca apuntats ha minvat, em dol, perqu è han estat moltes hores de treball i lluita front la marginaci ó informativa i la implicaci ó de la gent. 4 fotos en una que explica la meua estima per la pilota (i per les persones) 1.- any 2005 (foto de festes a Albaida, dalt

Corrien temps dif í cils per jugar a pilota al carrer, tot eren entrebancs i no els quedava m é s remei que arrendar el carrer per a qu è es puguera jugar partides. Els propietaris estaven d ’ acord perqu è dins les condicions estava la millora del carrer. El plec de condicions era el seg ü ent : sols es podr à jugar a pilota en eixe carrer, la resta de carrers estar à prohibit. L ’ alcalde far à un b à ndol on prohibir à el joc de pilota en tots el carrers del poble excepte l ’ arrendat i l la multa ser à de 25 pessetes; l ’ arrendament ser à anual de cinc-centes pessetes; la subhasta es far à mitjan ç ant licitacions a plecs tancats i per a poder entrar en la mateixa hi ha que depositar abans de comen ç ar, deu pessetes; el millor postor dipositar à el 25% quan s ’ heu quede, el 50% quan se li adjudique i la resta per les festes d ’ octubre; el millor postor t é dret a percebre 25 c è ntims per jugador i partida, a m é s a m é s, el dret de marxar i quantes altres cond

El Saoret i el Batiste tenen pressa. És migdia. Jo també tinc pressa. S’acaben les vacances. Els dic de pagar l’arrencadora i me’n vaig a rematar garbes perquè ha estat plovent tota la setmana. L’ametla marcona cau de l’arbre i no tinc més remei que arreplegar-la. Les figues que volia secar en el canyís estan, la majoria, badades de la pluja. El temps em passa volant, el fill fa 22 anys i la filla compleix 17 anys i el frontonet ... El frontonet de la caseta. 40 anys de rebre pilotades: 1978-2018 Un dia de setembre, uns quants homes i xiquets van tombar un vell corral de conills i van alçar un frontonet de pilota aprofitant les dues parets laterals del mateix. El van lluir i pintar de verd. El rebotet no es va poder fer perquè hi havia un “ciureler” que ho va impedir. No està ha esquadra, la qual cosa li dóna més peculiaritat als “surdos” (joc d’esquerre). Amb un alçària d’uns deu metres i unes quinze passes ha donat molt de joc i moltes anècdotes. Al poble no hi havia ca