La “germanor” es notava en l’ambient, malgrat que els colors (blau i roig) i els bitllets (travesses) podien indicar tot el contrari. Però, abans de veure(ulls) i notar(orelles) eixa “fraternitat” entre les més de 100 persones que ens vam donar citar al trinquet de Murla el passat diumenge 11 de febrer amb motiu de la partida de pilota que enfrontava l’equip de Murla contra el de Benidorm, les primeres dues percepcions (sentits) va ser gaudir de l’olfacte (nas) i el gust(paladar) amb una frase com : “ pren tasta el brou (caldo) de sal amb la cullera de fusta i bufa per no cremar-te que els de la ciutat teniu “paladar de ric i butxaca de pobre”. L’olla de carn ja portava més d’una hora al foc.

Els diccionaris li diuen olla de carn, però a mi m’agrada dir-li “putxero”. Estava al punt de sal, i el bon home, a l’instant de tornar-li la cullera hem va dir dues dites més : “el putxero manté el cos i la casa” i “no es fa un bon putxero soles amb aigua” (vos deixe que reflexioneu les dites).

La pilota valenciana és un esport el qual té tots els ingredients bons que fan falta per fer una bon àpat: germanor, música, artesania, amistat, valors i respecte, llengua, cultura, història i patrimoni. A més a més , els podeu barrejar que sempre eixirà un bon “putxero”

L’únic gran PERÒ és que la pilota valenciana no ocupa el lloc que deuria ocupar en l’educació, en els mitjans de comunicació i en els spónsors (mecenes).

Vaja! No m’he oblidat de la partida, però ho he deixat per al final. Els Rojos (Benidorm) partien com a favorits, però els Blaus (Murla) van guanyar 60-35. El resultat, a vegades, és enganyós perquè vam gaudir de quinzes (i 3 vals dels rojos, no aprofitats) molt disputats per part dels sis jugadors (rest, mitger, punter) on el públic ens alçàvem per aplaudir la bellesa dels quinzes.

Després vingué la picadeta on vam tindre temps de recuperar alguna fotografia passada (fots de jugadors de La Vall de Laguar) i present (els dos amics Pacos)